| Campanades a morts
|
| Fan un crit per la guerra
|
| Dels tres fills que han perdut
|
| Les tres campanes negres
|
| I el poble es recull
|
| Quan el lament s’acosta
|
| Ja són tres penes més
|
| Que hem de dur a la memòria
|
| Campanades a morts
|
| Per les tres boques closes
|
| Ai d’aquell trobador
|
| Que oblidés les tres notes!
|
| Qui ha tallat tot l’alè
|
| D’aquests cossos tan joves
|
| Sense cap més tresor
|
| Que la raó dels que ploren?
|
| Assassins de raons, de vides
|
| Que mai no tingueu repòs en cap dels vostres dies
|
| I que en la mort us persegueixin les nostres memòries
|
| Campanades a morts
|
| Fan un crit per la guerra
|
| Dels tres fills que han perdut
|
| Les tres campanes negres
|
| II
|
| Obriu-me el ventre
|
| Pel seu repòs
|
| Dels meus jardins
|
| Porteu les millors flors
|
| Per aquests homes
|
| Caveu-me fons
|
| I en el meu cos
|
| Hi graveu el seu nom
|
| Que cap oratge
|
| Desvetllí el son
|
| D’aquells que han mort
|
| Sense tenir el cap cot
|
| III
|
| Disset anys només
|
| I tu tan vell;
|
| Gelós de la llum dels seus ulls
|
| Has volgut tancar ses parpelles
|
| Però no podràs, que tots guardem aquesta llum
|
| I els nostres ulls seran llampecs per als teus vespres
|
| Disset anys només
|
| I tu tan vell;
|
| Envejós de tan jove bellesa
|
| Has volgut esquinçar els seus membres
|
| Però no podràs, que del seu cos tenim record
|
| I cada nit aprendrem a estimar-lo
|
| Disset anys només
|
| I tu tan vell;
|
| Impotent per l’amor que ell tenia
|
| Li has donat la mort per companya
|
| Però no podràs, que per allò que ell va estimar
|
| El nostres cos sempre estarà en primavera
|
| Disset anys només
|
| I tu tan vell;
|
| Envejós de tan jove bellesa
|
| Has volgut esquinçar els seus membres
|
| Però no podràs, que tots guardem aquesta llum
|
| I els nostres ulls seran llampecs per als teus vespres
|
| IV
|
| La misèria esdevingué poeta
|
| I escrigué en els camps
|
| En forma de trinxeres
|
| I els homes anaren cap a elles
|
| Cadascú fou un mot
|
| Del victoriós poema |