| Pinto les notes d’una havanera
|
| Blava com l’aigua d’un mar antic
|
| Blanca d’escuma, dolça com l’aire
|
| Gris de gavines, daurada d’imatges
|
| Vestida de nit
|
| Miro el paisatge, cerco paraules
|
| Que omplin els versos sense neguit
|
| Els pins m’abracen, sento com callen
|
| El vent s’emporta tot l’horitzó
|
| Si pogués fer-me escata
|
| I amargar-me a la platja
|
| Per sentir sons i tardes del passat
|
| D’aquell món d’enyoranças
|
| Amor i calma, perfumat de lluna, foc i rom
|
| Si pogués enfilar-me a l’onada més alta
|
| I guarnir de palmeres el record
|
| Escampant amb canyella totes les cales
|
| I amb petxines fer-lis un bressol
|
| Els vells em parlen plens de tendresa
|
| D’hores viscudes amb emoció
|
| Joves encara, forts i valents
|
| Prínceps de xarxa, herois de tempesta
|
| Amics del bon temps
|
| Els ulls inventen noves històries
|
| Vaixells que tornen d’un lloc de sol
|
| Porten tonades enamorades
|
| Dones i Pàtria, veles i flors
|
| Si pogués fer-me escata
|
| I amargar-me a la platja
|
| Per sentir sons i tardes del passat
|
| D’aquell món d’enyoranças
|
| Amor i calma, perfumat de lluna, foc i rom
|
| Si pogués enfilar-me a l’onada més alta
|
| I guarnir de palmeres el record
|
| Escampant amb canyella totes les cales
|
| I amb petxines fer-lis un bressol
|
| Fer-lis un bressol |