| Tornaré a dir el nom que et defineix: |
| ell només omple el meu espai. |
| Tornaré de nou a imaginar |
| la melodia que et pertany, i així |
| sentir el teu so que se’m fa amant. |
| Anirem plegats si ets absent |
| pels camins d’un petit país. |
| Cantaré el teu nom clau del secret |
| que, em fa sentir-te a frec de pell, i així |
| portar-te amb mi si ets absent. |
| I en Charlot que del cel mira |
| fa l’ullet i s’amoïna |
| per guarnir amb detalls el decorat: |
| Posa al cel quatre gavines, |
| el Montgrí de bambolina |
| i se’n va deixant-nos el seu cant. |
| Tornaré a dir el nom que et fa present |
| entre els alts rengles de xiprers |
| que plantaren savis els meus vells |
| per resguardar els fruits més ardents, i així |
| arrecerar-me en el teu bes. |
| Tornaré a dir el nom que et defineix |
| i del teu so seré amant. |