| I un dia ens va tocar ser olímpics |
| volguessim o no. |
| No vaig anar a fer de voluntari |
| a xupar-els-hi la polla de franc, |
| doncs estava a l’atur |
| i la situació hagués sigut molt trista, |
| em vaig fer de la Federació |
| Catalana de Tir al Feixista. |
| Mentre seien en poltrones |
| sortint a la tele dient lo bé que va tot |
| aquí uns passats recolliem pedres |
| per obrir-els-hi el cap. |
| Aquest esport, no fou reconegut |
| pel comité del Samaranch: |
| podia endevinar fins i tot el més ruc |
| que ell hauria estat el primer blanc. |
| És un esport d’allò més barat |
| no hi ha equipament necessari: |
| aquí el que va uniformat |
| no és qui juga sinó l’adversari |
| A diferència d’altres esports |
| ni premis, ni medalles, ni hòsties, |
| ni llagrimetes, ni rams de flors |
| el premi és partida nova. |
| González, Major, Somoza, Aznar, |
| Pujol, Clinton, Batista, Chirac, |
| Zedillo, Zaplana, Pinochet, |
| on hòsties és la diferència? |
| si tots seguiexen un mateix model |
| amb diferent estratègia. |