| De xic ja m’agradaven herbes i flors, |
| les cuidava amb tot el meu amor. |
| Potser és una mania, |
| però em segueixen agradant molt. |
| Especialment la maria, |
| la rego i en tinc cura cada dia. |
| Viu al costat d’un gerani |
| contemplant el Mediterrani. |
| Si l’extasi el trobo quan bec |
| em ve de quan era un marrec, |
| amagat al celler del padrí |
| fins que agafava un bon pet |
| flotant en el pergum diví |
| que desprèn aquell bon vi |
| que tans cops m’ha omplert la gerra, |
| que tans cops m’ha tirat per terra. |
| I a qui em digui que sóc un drogat, |
| un bandarra i un tronat, |
| jo l’engegaré al carall, |
| que no estic pas mort i enterrat, |
| i que es quedi amb el detall |
| que una cosa és un cavall |
| i una altra la marihuana: |
| herba ferma per a gent sana. |