| Un diumenge de ressaca amb el cap com un tabal |
| un assaig ens esperava però ningú se’n sentia capaç, |
| ens en vam anar vora del pantà de la Baells |
| per ajeure’ns una estona allà sota d’un pi vell, |
| però amb tota la tonteria prou que encara va baixar |
| un bidó de ratafia que aquest trompes va portar. |
| Una nuvolada negra envaí tot el cel |
| tant per sobre de la presa com per la banda de Cercs, |
| una boira gris-verdosa, del pantà havia eixit, |
| les cames tremoloses, cara d’acollonits. |
| De cop s’obriren les aigües, la Baells va tremolar |
| i una grossa sargantana davant nostre es va plantar |
| Ens van faltar peus i cames per cardar el camp d’allà, |
| vam passar de llarg Vilada, i arribant a Borredà, |
| allà un tio ens va explicar que no calia témer res, |
| que l’havien dut al pantà encara no feia un mes, |
| per atraure el turisme, té un contracte laboral |
| i treballa a la plantilla del Consell Comarcal. |